EVOLUCIÓ DE GURB

GURB AL SEGLE XIX

El primer ferrocarril a Catalunya es va construir l’any 1875, que va ser un fracàs però va comportar un gran canvi. La primera font d’energia a Gurb va ser la fàbrica de Malars construida el 1827, molt a prop del Ter per cardar cotó. En un principi feien servir carbó, i a partir del 1830, energia hidràulica. A la meitat de segle XIX hi va haver una altre fàbrica als extrems de Gurb anomenada El Tint, que feien tins, adobs i acabats de peces tèxtils. Al segle XIX només existia una fàbrica en tot Gurb, els Malars, però si existien carreteres importants i vies de ferrocarrils. Malars va ser la principal impulsora de la indústria a Gurb.

Al llarg del segle XVIII Gurb va experimentar un creixement important en molts aspectes. Era el municipi que tenia, de lluny, la major potència agrícola de la comarca d’Osona. Les hectàrees que dedicava al conreu i al bosc representaven el 8% del total comarcal i la collita va significar, el 1745, més del 12%, seguit a distància per Oristà amb un 5,5% de la producció global d’Osona.

El conreu de cereals, especialment de blat, predominava de manera acaparadora; al seu costat es plantaven quantitats gairebé insignificants de llegums, cànem, mill, arbres fruiters i vinya. No hi havia planters de pollancres, ja que el terreny estava molt sec. 

Si pel que fa a l’agricultura el terme de Gurb era capdavanter a Osona, no es pot dir el mateix pel que fa a la indústria. Sembla que al llarg del segle XVII els pagesos van continuar treballant per als pararies que els portaven llana per filar, però durant els set-cents no es va establir cap indústria al territori. Si Sant Hipòlit de Voltregà, Taradell, Centelles, Vic, Roda de Ter, Manlleu i Sant Pere de Torelló eren les poblacions on més indústries hi havia, als censos de 1760, 1764-1765 i 1782 no consta que hi hagués ni cap fàbrica ni cap teler al terme, mentre que el 1787 se’n declaren dos. Evidentment, aquesta xifra està molt lluny dels 160 telers que hi havia a Centelles a la mateixa època.

Al segle XIX no podem parlar de percentatges perquè només existia una única fàbrica en tot el municipi: Els Malars. Però sí que existeixen carreteres importants i vies de ferrocarrils.

Principis segle XX. Imatge de Malars. Autor: Lluís Coll i Espadaler. Procedència: Arxiu Municipal de Manlleu, Àlbum Coll-Espadaler

Malars actualment està abandonada. Però en el passat, principalment al segle XVI, era un molí fariner, però durant el segle XIX, al 1827, va ser una fàbrica tèxtili la primera font d’energia. Està situada al costat del riu Ter, molt a prop de Roda. 

Gaspar Molas, va aconseguir autorització per agafar aigua del Ter i per cardar cotó. Van començar fent servir carbó però més tard, al 1830, es va inventar la turbina, i van començar a fer servir energia hidraulica. Va ser destruïda pels carlins però va reviure al 1842. 

1960. Imatge de Malars pel cantó del Gurri, amb la fàbrica nova al fons. Procedència: Arxiu Municipal de Gurb, Arxiu d’Imatges

Al 1852 Malards s’havia expandit immensament. Tenia 186 treballadors, i dues naus on s’efectuaven la filatura i el tissatge de forma totalment mecanitzada, gràcies a l’energia hidràulica d’una turbina. Al 1859 es   va convertir amb una colònia amb una 30 habitatges i 46 habitants. 

A finals de segle, va començar a patir dificultats de competitivitat i falta de mercats per culpa de la pèrdua de Cuba. Es van començar moltes vagues en defensa dels sous i dels llocs de treball i els treballadors de l’antiga fàbrica Molas hi van participar, el que va comportar que la Guardia Civil intervenís. 

També, a la meitat del segle XIX en un extrem de Gurb, hi va haver una altre fàbrica anomenada El Tint, dedicada a tins, adobs i acabats de peces tèxtils. L’empresari era Antoni Puig i Darnís. Havent heretat un establiment modest, Puig el va fer prosperar en aquesta època, especialment durant l’etapa de la Primera Guerra Mundial, fins al punt que els anys 30 ja tenien una seixantena de treballadors.  

Font: Arxiu Comarcal Osona, operaris i tren

El 1833 a Barcelona es va instal·lar la primera fàbrica moderna a vapor (energía inanimada) anomenada Bonaplata. Els productes eren molt més cars, per la falta del carbó. Sant Joan de les Abadesses va crear una mina on hi havia carbó, però aquest era de molt mala qualitat. El 1875 van construir un ferrocarril, aquest tenía una línea, com ara actualment (→  Barcelona → Vic → Ripoll → Sant Joan de les Abadesses→). Aquest servia per transportar i repartir el carbó que extreien les mines de Sant Joan de les Abadesses. Finalment no va funcionar i va ser un fracàs. 

Aquest va comportar un gran canvi, ja que va permetre comunicar ciutats i fer transports, en aquest cas de carbó. 

L’any 1843 va venir al món, a la fàbrica del Reixac de Granollers de la Planta, Josep Terrés Gurt, que va estudiar també al Seminari de Vic. La construcció de la fàbrica va començar el juliol de 1832 a partir del conveni d’Esteve Reixach i la seva esposa Teresa amb el fabricant vigatà de teixits Pau Tarrés i Serra, pel qual els Reixach es van fer càrrec de l’edificació de dos pisos on s’havia de desenvolupar el treball industrial, i Tarrés dirigia la feina tèxtil pagant un lloguer als propietaris. Després de funcionar durant gairebé trenta anys com una petita colònia, la gran riuada del 8 d’octubre de 1863 es va emportar les instal·lacions i fins i tot la terra dels camps, que no va recuperar la fertilitat fins molts anys després. La fàbrica no va ser reconstruïda. 

Pascual Muñoz va publicar un extens informe sobre la realitat econòmica de tots els pobles de l’estat. On hi va posar com eren els camins que comuniquen a les diferents parròquies de Gurb.

La parròquia de Sant Andreu de Gurb estava comunicada amb camins locals i amb regular estat.

La parròquia de Sant Esteve de Granollers estava comunicada per camins locals de rodes amb un mitja estat, és a dir un camí de carro.

La parròquia de Sant Julià Sassorba estava comunicada per camins de ferradura en mal estat, és a dir que només es pot passar a peu o a cavall.

La parròquia de Sant Cristòfol de vespella estava comunicada per camins  locals.

El progrés agrícola i industrial i l’increment de població de mitjan segle XIX van fer pujar els pressupostos de l’Ajuntament molt per damunt dels vint mil rals. 

El progrés de l’agricultura i de la indústria experimentats des de la primera meitat del segle XIX van fer sentir la necessitat de modernitzar també els mitjans de transport terrestre, fins aleshores catastròfic.

La manca d’indústria no implica que no s’aprofités la força hidràulica per als molins. A la parròquia de Sant Esteve de Granollers hi havia el molí de la Canaleta; el de la Roca, a prop del Ter, a l’indret de la Roca del Pont; el molí de Malars, a la colònia tèxtil; el del Castell o de la Fàbrega, entre el mas Fàbrega i el Pladelasala; i el molí d’en Valls, al Gurri, que va deixar de funcionar el 1863 quan un aiguat es va emportar la resclosa del Reixac.

Durant la segona meitat del segle XIX, la corba de la població de Gurb va patir una inflexió i va començar a minvar. S’havia tocat sostre i l’agricultura no donava per més, en una conjuntura de caiguda dels preus; el nivell de vida de les masies superpoblades baixava, la mortalitat era força elevada, i alguns veïns del poble van marxar a treballar a les viles industrials de la comarca i de l’àrea de Barcelona.

L’impuls demogràfic i econòmic va afavorir que es construïssin noves cases i es reformessin i ampliessin les existents. El 1681 el terme tenia 111 masies, mentre que el 1719 ja n’hi havia 140 i en trenta-vuit anys havien aparegut 29 cases noves. 

En el catalanisme, emergit en les darreres dècades del segle XIX, va començar a ser present també en les actituds polítiques dels gurbetans. 

A Gurb, s’hi van establir nous hostals, mentre d’altres havien de plegar. Aquest darrer va ser el cas de l’Hostal de la Cabara, La Cabreta, a qui va perjudicar la construcció de la nova carretera directa de Vic a Manlleu, ja que se li va emportar els clients. La carretera es va acabar l’any 1864 i la Cabra va deixar l’hostal tres anys després. 

GURB ALS INICIS DEL SEGLE XX

Per a Gurb, els inicis del s. XX va ser un període de canvis. Alguns dels més destacats va ser la construcció de la carretera de Sant Bartomeu del Grau, la qual va aportar una millora important en la comunicació del poble, i l’entrada de la Guerra Civil al poble. En l’aspecte del conreu, al principi del s. XX, els pagesos s’especialitzaven en la ramaderia, bàsicament en vaques de llet i els porcs. Més tard, hi van afegir la cria d’ases. Posteriorment, i sense preveure-ho, va aparèixer la indústria que, dins de la ramaderia i l’agricultura, va mecanitzar les eines de camp. Això va fer que la producció augmenters i, a la vegada, va començar la producció d’embotits i cereals. Finalment, van introduir conreus de patates i blat de moro. Durant tot aquest temps, un 75% era indústries tèxtils i un 25% era indústries agropecüària. En l’àmbit de les fàbriques, la forma principal d’energia era el petroli, perquè el carbó l’havien de comprar a fora i era molt car. Durant aquest temps es van construir les següents fàbriques:

  • La central elèctrica de fecsa: Realitzada al 1920.
  • Malars: Malards va ser una fàbrica molt important en el procés d’industrialització d’Osona. Era una fàbrica tèxtil. Va ser comprada per Jacint Rifà al 1890. És situat a la vora dreta del riu Ter, a prop del riu Gurri i a meitat de camí entre Roda i Manlleu (Carretera Vic Manlleu, direcció Roda). Tenia 94 treballadors.
  • Estació del ferrocarril: Es va crear a principis del segle XX, passa pel costat de l’esperança i per sobre de varies carreteres de Gurb.
  • Estació Agropecuària: Per tal d’estudiar i millorar l’agricultura i ramaderia es va construir al 1924 una estació Agropecuària que hauria de servir per a tota la comarca. Aquesta es va situar a Gurb, més concretament a l’esperança. Les obres van començar al 1925 i els edificis construïts encara duren avui en dia. Al 1934 va deixar de ser l’estació Agropecuària, avui en dia és on es situa l’ajuntament, el punt Jove, el teatre de Gurb, Correus i el consultori.
  • El Tint (una fàbrica de tints i peces tèxtils): Tenia 65 treballadors. Aquesta ja funcionava des de meitats del segle XIX i estava situada en un extrem de Gurb on actualment hi ha la carretera Vic Manlleu. Quan el seu amo, Antoni Puig, es va casar amb Enriqueta Porret, va complementar el seu negoci de tints amb diverses finques agrícoles. Una d’aquestes finques era “La Vaqueira”, situada al costat de la fàbrica. Actualment aquesta és una casa rural anomenada “La Vaqueira del Tint” en honor a la fàbrica del Tint que té al costat. Es dedicaba a la creació de tints, adobs i acabats de peces tèxtils.

Per part de la comunicació del poble una de les carreteres era la que va direcció Sant Bartomeu del Grau , la que passa per davant la farmàcia de Gurb. També hi havia la que anava a Ripoll, a Manlleu, a Roda i l’antiga C-17. Hi havien reparacions a les carreteres de Vespella i Sant Julià. A l’any 1956 es va construir una carretera en direcció a la parròquia de Sant Julià de Sassorba. Però tot no va ser tan bonic i és que a Gurb va arribar la Guerra Civil. En aquest temps hi van haver molts canvis. Els partits més radicals de l’esquerra i els sindicats prenen el control de la situació. Comitès locals de milícies antifeixistes van ocupar els poders municipals, substituint els ajuntaments. Per poder afrontar les necessitats urgents del poble, es van apropiar dels béns de comunitats de monges,  dels béns de les quatre parròquies, de diversos béns particulars, també es van treure mobles de masies i es van requisar quatre dels dotze cotxes del municipi.

També van haver de pujar els impostos a 21 personas

Amb tots els diners recollits, es van fer cent taules, dues-centes cadires i un armari a fi d’instal·lar diverses escoles, per tal de no haver de seguir el nou sistema educatiu, en les cases de pagès confiscades.

Per portar l’aigua a Les Escoles de Gurb, la van canalitzar des del pou amb un motor. Després es va veure que no era potable.

Es va construir un pont i es va reparar la carretera de l’Argila per millorar les comunicacions.

Empresonava i es matava a la gent que era considerada de dreta per mans dels antifeixistes. Van morir un total de 13.

GURB A FINALS DEL SEGLE XX

Gurb, era una zona amb difícils accessos i sortides, ja que no hi havien gaires carreteres, les més importants eren: la c/ Sant Bartomeu, la  c/ de Manlleu i la nacional 152 . Era un poble que predominava més la extensió agrícola que la urbana, per això el sector primari era el que tenia més importància. Gurb va treure gran profit del tren ja que gràcies a ell van poder tenir connexió directe amb Barcelona la qual cosa era molt important a la hora de vendre els produces fora de la comarca.

De  mica en mica el nombre d’industria va anar augmentant, el primer gran polígon va aparèixer a  l’any 1983, Mas Galí, a partir d’allà, Gurb es va anar industrialitzant, això va provocar la creació de nous polígons com Sant Roc, el sot dels pardals entre altres. Lògicament Gurb continuava sent un municipi agrícola i ramader, per això la seva indústria anava relacionada amb aquests camps, hi havia un gran nombre d’empreses que es dedicaven al benestar animal com Divasa Farma Vic, Herbifung SL entre altres,  ja fós des de produïr productes alimentaris o productes mèdics destinats als animals o a la producció d’aliments derivats d’animals com els embotits, les fàbriques més importants eren Casa Tarradellas, Embotits Solars entre altres.

Font: Llibre “Gurb, un poble arrelat a la terra”

En les darreres dècades s’han instal·lat a Gurb nombroses empreses, atretes per la proximitat a la ciutat a Vic, la disponibilitat del sol i el seu emplaçament. A través dels polígons industrials que s’han dissenyat, l’Ajuntament ha aconseguit legalitzar les primeres indústries existents en un esforç de normalització i adequació urbanística. D’aquesta manera Gurb té una capacitat industrial important que aporta, directament i indirectament, beneficis al municipi. Un exemple seria l’ampliació que havien fet del polígon Mas Galí, afegint-hi 210.000 m2 de superfície industrial.

Si ens fixem en les empreses dels municipi la majoria són de petites dimensions i amb caràcter familiar, però n’hi ha d’altres que destaquen per la seva magnitud i expansió com casa Tarradellas, Diemen SA, Chocovic, Cárnicas solà SA, Electrojet o Divasa-Farmavic. En els sector mecànic trobem Ferg SL i Biela SA, les de serveis agrícoles i ramaders Pedro Pérez Comellas i Herbifung SL, les de comerç a l’engròs de maquinària i aparells elèctrics i radioelèctrics Maquinària SL, Eldor Service Spain SL i Elèctric servei, la de derivats càrnics Embotits Cabanas SL, i algunes explotacions ramaderes com S.A.T. , S.A.T. La Coromina o Murugull Ramadera SL.

Al 1983 a Gurb ja s’hi feien 211 activitats industrials i comercials, dintre de les qual ja trobem força empreses grans. El 1991 el cens del comerç i la indústria havia pujat fins a 385 activitats, i d’aquestes menys d’una cinquantena part correspon a vehicles de transport, perquè la resta eren empreses.

A l’any 1974 ja hi havia 84 inscrits en el padró de la contribució industrial. La meitat d’aquests pagaven, una petita quota, per tenir un camió. Però si ens fixem en l’altra meitat, ja hi havia algunes indústries importants. L’indústria amb una suma del impost més alt era Tintes P. i A. Roqué (Tints), seguida de Rifà S.A (tèxtil), Silos Salvans S.L. (Caldereria grossa), Arte Forjado S.L. (Taller), FECSA (Producció i distribució elèctrica), Dolores Griera Castells (Frigorífics alimentació), General Pecuaria S.A (Pinsos compostos), Luis Macià Pradell (Taller), Ramon Vernis Bures (Taller) i finalment la indústria de Estrella Arenyes Dorca (Bigues i ciments) amb l’impost més baix.

Si ens fixem en les zones industrials veiem que el Polígon Mas Galí (nou) és la zona industrial més gran i amb diferència, ocupant una superfície total de 256.194 metres quadrats, seguida del polígon Mas Galí (antic) amb 91.875 m2, Sector carretera de Sant Hipòlit amb 91.617 m2, Sector Osona Parc 34.550 m2, Sector carrer de Sant Jordi amb 30.000 m2 i per últim la zona industrial del sector Sant Roc amb la superfície més petita equivalent a 25.525 m2. Totes aquestes zones industrials sumen un total de 529.761 m2 de superficie ocupada.

GURB A INICIS DEL XXI

Al segle XXI Gurb es troba en una etapa de grans canvis iniciada a finals del segle anterior. La economia del poble creix, i s’intensifica la quantitat d’indústries, també es fan noves carreteres i aquest viu una etapa de resplendor. És el municipi amb més economia de la comarca. El 25é d’Espanya amb més ingresos per habitant i té una extensió de 51,23 Km2, sent així el més gran de la comarca. El creixement industrial a gurb ha anat creixent progressivament durant els anys, fins arribar el punt que s’ha apoderat de l’economia de Gurb. Cal afegir que el començament d’aquesta va ser espontani, és a dir, que no va ser dirigit. Tot i que estava cantat que això succeeis, ja que les condicions que proporciona Gurb són idònies perquè les empreses vinguin a muntar les seves fàbriques. Gurb aporta grans avantatges fiscals, un gran terreny edificable, una gran proximitat a la capital de la comarca, Vic i les comunicacions que té els seus voltants per desplaçar-se arreu d’Espanya, la C-25 és la principal, travessa d’est a oest tot el territori català de Girona a Lleida després hi ha la C-17 travessa de nord a sud tot Catalunya, de Puigcerdà a Barcelona. Aquestes carreteres han estat establertes al segle XXI i han donat molta vida a Gurb, en tots els aspectes. Gràcies a que les empreses han vingut a establir les seves seus al municipi de Gurb s’han establert unes zones en concret anomenats polígons, trobem tres principals polígons: El polígon Mas galí, el polígon de l’Esperança i el polígon de la Ronda. Tot i que la industria genera una quantitat de diners molt important i pot ser molt bonic tot té una part més dolenta. L’agricultura i pilar principal de Gurb ha diminuit considerablement en aquest segle, el paisatge ha canviat cap a pitjor i la població que es pensava que creixerà molt no ha tingut molta repercussió. El tema serveis no a crescut s’ha quedat amb un 1,6% d’ocupació. Arribem a la conclusió de que Gurb ha estat ocupat per la indústria però gràcies a l’agricultura s’ha format una nova ocupació que és anomenada agro-industrial, empreses que barregen l’agricultura amb la indústria. Així tothom guanya i avança cap endavant.

Gràfica descriptiva dels percentatges d’activitat per sector econòmic
Font: Arquitecte de Gurb

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *